biografia

   redescobrir la música

cursos

 
 
 
Comprender y amar la música
Comprender y amar la música 

Editorial: Océano -Ámbar

http://www.oceano.com

ISBN: 978-84-7556-518-7

Preu: 14 €

175 pàgines

Malgrat que el llibre està escrit en castellà, ja que és així com va ser encarregat per l’editorial Océano, us incloem aquests fragments traduïts a l’espera d’una propera i desitjada edició en català. Si els voleu llegir en l’idioma original, podeu anar a la versió castellana d’aquest web.

Un principi
Per què des de l’Edat mitjana? Com tants llibres d’Història de la Música, podríem haver començat des de l’antiga Grècia o des de la prehistòria. La raó és ben senzilla: malgrat de l’ampli coneixement que posseïm sobre les bases filosòfiques i matemàtiques de la música en la cultura grega, així com sobre els seus instruments i fins i tot funcions terapèutiques, ben poc és el que sabem sobre com sonava en realitat i amb prou feines si es conserven una desena de fragments de “partitures” gravades en pedra o transcrites al paper. Per altra banda, si comencéssim des de la prehistòria, pintoresc inici de nombrosos tractats musicals, no podríem anar mes enllà de les més elementals hipòtesis arqueològiques basades en el sentit comú.

L’elecció d’aquest inici, obeeix a què és partir de la Edat mitjana que disposem d’un fons documental suficientment ric com per a fer-nos una idea de la seva realitat sonora. Si bé no són codis en absolut fàcils de desxifrar, a vegades críptics, incomplets o ambigus, en molts casos aquesta opacitat ho és només sota la nostra perspectiva. No hem d’oblidar que, en qualsevol època, la informació no especificada també pot indicar la normalitat d’una determinada pràctica. Heus aquí una de les primeres dificultats amb què es troba l’especialista en música medieval, així com allò que fa insuportable una interpretació que, en nom d’un purisme radicalment erroni, ignora tot allò que no està explícit en la partitura. Quan diem que hi ha molta més música mes enllà del que hi ha escrit, encara que disposem del manuscrit o la seva transcripció, ens referim només a la part que es fa audible. Les infinites ressonàncies personals i col·lectives que cada obra deixa en el nostre esperit pertanyen a una metafísica a penes transferible per mitjà de la paraula escrita. Només pot i ha de ser viscuda.

--------------------------------------------------------------

L’òpera
Heus aquí el fruit tardà d’una infatigable recerca, el gran eureka! del músic renaixentista. Com ja hem vist, l’art d’aquest període va intentar recrear els canons de bellesa grecoromans. Si bé això és quelcom cosa que els artistes plàstics i els arquitectes varan aconseguir amb escreix, també hem vist que en el cas de la música no podia ésser així, degut a la falta de models tangibles. Però no per aquesta raó els músics i els teòrics van llençar la tovallola. Així va ser com, inspirat en la tragèdia grega, la qual imaginaven cantada, va sorgir un nou gènere basat en els paràmetres del madrigal monòdic que acabem de descriure: una obra teatral posada tota ella en música segons un estil en el que predominava el recitar cantando juntament amb cors i fragments instrumentals. Se la va anomenar Opera  (“obra” [teatral]) in musica i va ser una autèntica revolució. Per fi els músics també havien trobat la seva pedra filosofal, malgrat que ja sense temps per registrar l’invent dins del període que els va inspirar la recerca. Tot això passava al voltant de l’any 1600. Podem afirmar, per tant, que des d’una inquietud renaixentista, el madrigal monòdic i l’òpera constitueixen l’inici del període Barroc.


--------------------------------------------------------------

Retòrica musical
Malgrat formar part de totes les músiques, és aquest un factor que assoleix en el període barroc la plenitud del seu significat. Per retòrica entenem la identificació del discurs musical amb el verbal, definit tant per l’estructura del discurs en si, com pels recursos utilitzats per l’orador per convèncer i commoure als qui l’escolten. De la mateixa manera que en l’oratòria aquests recursos poden abraçar aspectes com el to de veu, l’èmfasi sobre algunes paraules, l’el·lipsi o l’ús de la paradoxa, la ironia o l’al·legoria, els teòrics de la música van arribar a establir complexos sistemes de categories expressives que els compositors enriquien i utilitzaven de manera plenament conscient. Així, amb la mateixa intenció de mobilitzar tant la ment com els estats emocionals de l’oient, la retòrica musical barroca incloïa des del significat expressiu de cada tonalitat i disseny melòdic, fins la utilització de símbols de vegades molt evidents pel fet de ser purament descriptius, però d’altres veritablement críptics. El cas més extrem d’aquest darrer aspecte el trobem en la simbologia numèrica  present en l’obra de J. S. Bach.


--------------------------------------------------------------


El gamelan
Paradís dels nàufrags, l’arxipèlag d’Indonèsia és el més gran del planeta: el formen més de sis mil illes, moltes de les quals romanen encara deshabitades. La majoria d’elles constitueixen la República d’Indonèsia, amb uns tres-cents grups ètnics que parlen més de dues-centes cinquanta llengües i tenen religions diverses. Els seus estils de vida són molt diferents, hi ha pobles que viuen de cara al mar i altres d’interior que no l’han vist mai, o petits nuclis tribals i grans ciutats. Però hi ha quelcom que els uneix: la seva identitat musical encarnada en el gamelan.

Potser fins ara mai havíem sentit aquest nom. No és un instrument, sinó una “orquestra”; un conjunt variable, segons de quina illa provingui, d’instruments metàl·lics de percussió. També pot incloure algun tambor, alguns pocs instruments de corda o vent, i la veu humana. El gamelan es donà a conèixer a Europa a partir de l’Exposició Universal de París de 1889, on va cautivar a un jove Debussy i va influir en la creació del seu nou estil.


Diu la llegenda que els habitants de l’illa de Java sentiren una música celestial tocada per mans invisibles... era el Shiva, una de les tres divinitats majors del panteó indi, el qual, volant sobre el seu toro blanc, venia a ordenar la construcció d’una plantilla instruments dissenyada pels propis Déus. És per això que les funcions d’aquest extraordinari conjunt, són, a més d’artístiques, màgiques i rituals; i és venerat amb ofrenes de flors i d’encens. Però no creguem que per tenir un origen mític, el gamelan sigui quelcom del passat: la ràdio emet diàriament la seva música, i el seu ús és indispensable en el teatre, la dansa, espectacles de titelles, i tot tipus de festes i celebracions. De la seva brillant i extasiadora sonoritat, es diu que té misteriosos poders curatius.

 
 

 Índex

 Fragments

Com aconseguir-lo?