Tafelmusik

Una de les funcions més tradicionals i prosaiques de la música, la de ser expressament escrita per acompanyar gent menjant, adquireix als segles XVII i XVIII les característiques d’un gènere assíduament cultivat. Per això, si haguéssim d’extrapolar el terme literari “best-seller” al camp de l’edició musical barroca, trobaríem un dels exemples més espectaculars en la Tafelmusik (Música de Taula) de Telemann. Publicada el 1733 en tres llargues parts, anava a adreçada a afeccionats amb prou mitjans econòmics com per assumir l’elevat preu de la partitura: vuit tàlers imperials, el mateix que Johann Sebastian Bach podia rebre per pagar tota la seva orquestra! Tot i així va trobar més de 200 subscriptors disposats a figurar en una il·lustre llista que no només incloïa reis, nobles i rics comerciants, sinó també nombrosos músics com el mateix George Frideric Handel. Aquest no només en devia gaudir, sinó que també es va “alimentar” metafòricament de la Tafelmusik del seu col·lega, ja que en cita nombrosos fragments a les seves obres.