El repertori certament poc conegut de les cantates profanes, ens mostra la intel·ligència i refinat humor d’un Bach inusitat. En connivència amb “Picander”, el mateix llibretista de les passions i la gran majoria de les cantates religioses, ens explica aquí amb delicada ironia una situació que no sembla tan allunyada de la nostra època: el mític rei Mides pren partit pel déu Pan i la seva música, ruda però d’indiscutible èxit, en un duel artístic que l’enfronta a la d’Apol·lo (Febus), potser no tan “comercial” però repleta d’una subtilesa i saviesa que clarament associem al mateix Johann Sebastian Bach.
Resum de la privadesa
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.