Bolero

El 22 de novembre de 1928 s’estrenava a l’Òpera de París una obra que havia de fer història; i el primer sorprès del seu èxit en va ser el propi autor, el qual vaticinava equivocadament que el seu Bolero mai seria programat a les temporades de concerts. Per la seva concepció essencialment moderna i el seu original treball de la forma, a base d’un angoixant crescendo sobre una doble idea fixa amb una única variant al final, aquesta obra frívola i alhora intensament passional no només s’ha instal·lat sòlidament en les programacions simfòniques i en la memòria col·lectiva, sinó que tant el cinema com la publicitat n’han espremut tot el suc.