El repertori certament poc conegut de les cantates profanes, ens mostra la intel·ligència i refinat humor d’un Bach inusitat. En connivència amb “Picander”, el mateix llibretista de les passions i la gran majoria de les cantates religioses, ens explica aquí amb delicada ironia una situació que no sembla tan allunyada de la nostra època: el mític rei Mides, tot i saber les nefastes conseqüències de la potestat de transformar en or tot allò que toca, pren partit pel déu Pan i la seva música, ruda però d’indiscutible èxit, enfrontat a la d’Apol·lo (Febus), potser no tan “comercial”, però repleta d’una subtilesa i saviesa que clarament associem al mateix Johann Sebastian Bach.
Cursos d’audició musical
Menu
