La Cantata del cafè ens mostra un J. S. Bach distès, al qual potser no estem acostumats, però que tanmateix existeix i no és incompatible amb l’erudició i mística complexitat de moltes de les seves obres més conegudes. Només cal que pensem en les seves cantates luteranes o en les passions… Però al seu costat també tenim el Bach de les cantates profanes, plenes igualment d’una intel·ligència musical a la qual hi podem sumar no només un delicat toc d’humor, sinó fins i tot una subtil crònica social del seu temps. Aquí ens parla del fenomen de la popularització del cafè, lleugerament pecaminós pel seu sensual aroma i per això mal vist que el prenguessin les noies; de la relació entre pares i fills, o fins i tot dels vestits de moda en el seu temps. I si volem seguir mirant més enllà –o més endins– d’aquesta mai millor dit deliciosa partitura, encara hi podem veure el propi Bach pare de nombroses filles, potser també amants del cafè com sabem que era ell mateix.
Cursos d’audició musical
Menu
