Concert per a piano en la menor

Tota una declaració de principis, el Concert per a piano en la menor de Robert Schumann és quelcom més que una obra fonamental en el repertori pianístic, ja que implica una presa de posició davant el virtuosisme brillant però buit que al segle XIX s’imposava en els escenaris de la vella Europa. Podríem afegir que aquest debat (per altra banda, permanent en l’àmbit de la creació musical), es fa més punyent en el terreny del concert per a solista. Perquè… què ha de ser un concert? L’espai d’exhibició tècnica per a un intèrpret, o un camp de treball idoni per expressar, entre d’altres aspectes,  una dialèctica entre individualitat i col·lectivitat que en el període romàntic s’aguditza especialment? Schumann ens respon decantant-se de manera inequívoca per la segona opció.