El concert, vehicle idoni per al pur lluïment virtuosístic, ho és també per a l’expressió d’una dialèctica entre individu i col·lectivitat que un veritable creador sap dur per camins d’enriquiment mutu. Aquesta dicotomia arriba a la síntesi de la mà de Chopin i els seus dos concerts per a piano. Obres de joventut, l’autor ja no cultivarà més el gènere orquestral per reconduir la seva música envers l’intimisme del piano en solitari, o excepcionalment dins un petit grup de cambra.
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.