Concert per a piano núm. 3

Composta el 1800 i estrenada el 1803, heus aquí una obra escrita a la frontera. I no només la del segle XIX, sinó sobretot la frontera interna que marca l’assumpció d’una malaltia, la sordesa, que determinaria no només la professió de Beethoven (d’intèrpret/compositor a compositor en exclusiva), sinó tota l’evolució estilística del seu llenguatge musical. Entre aquestes dates, de l’any 1802 és el corprenedor document conegut com a Testament de Heiligenstadt, on fou capaç de verbalitzar tant de dolor. Una carta mai enviada que comença dirigint als seus germans i acaba parlant a tota la humanitat, fins i tot al mateix Déu: “Tu que pots veure des de dalt el fons de la meva ànima, saps que estic ple d’amor i desitjós de fer el bé. Homes: si algun dia llegiu això, penseu que malgrat tots els obstacles de la natura, us estimo i he fet el possible per arribar a l’alçada dels artistes i de les persones dignes. (…) Si la mort ve abans de què tingui l’oportunitat de desenvolupar totes les meves possibilitats artístiques, aleshores haurà arribat massa d’hora, i malgrat la duresa del meu destí, voldria que es retardés… No m’oblideu, tinc dret a esperar que em recordeu per haver vos volgut fer feliços. Sigueu ho”.