Il ritorno di Tobia

Quan abordem l’oratori, ho solem fer seguint el model “anglès” que va establir i consolidar Handel a Londres als anys 30 del segle XVIII. Més enllà de l’idioma, allò que defineix aquest tipus d’oratori és la important presència i rellevància musical del cor. Joseph Haydn aborda el gènere per primera vegada el 1775, ja amb 43 anys, però ho fa seguint encara el model més tradicional basat en l’òpera italiana i amb una presència fonamental no tant del cor sinó de l’ària.
Giovanni Boccherini (germà del Luigi Boccherini) va escriure el llibret d’Il ritorno di Tobia a partir d’un relat bíblic ple de màgia, sanació i generositat. Tanmateix, la bona acollida que va tenir l’estrena a Viena, no va impedir que l’obra desaparegués del repertori quan es va imposar el nou model handelià present als darrers oratoris del propi Haydn, ja basats la influència que va rebre a Anglaterra. Ni tan sols la revisió a la qual més endavant va sotmetre la partitura va impedir-ne l’oblit fins la seva recent recuperació.