Més enllà del “Lieto fine”

El desenllaç d’una òpera en final feliç (lieto fine) que, almenys fins al segle XIX tant sovint trobem, podria encaixar amb la tradició d’acabar amb un allegro o presto trepidants pròpia del repertori instrumental. Tanmateix, de vegades hi ha quelcom més: la culminació de tot un viatge emocional i espiritual que es podria resumir amb la sentència llatina per aspera ad astra (de la duresa a les estrelles), i que de vegades també es coneix com a “paradigma de redempció”. Ja sigui en tempo ràpid o lent, amb o sense text, de manera explícita o implícita…, moltes obres que plantegen una dialèctica de tensió entre determinades tonalitats, temes o textures musicals, reflecteixen també un peregrinatge envers la plenitud que esclata en les darreres seccions.