Missa en Fa Major, BWV 233

Possiblement escrita entre el 1738 i el 1739, aquesta Missa en Fa Major (molt menys famosa que la gegantina Missa en si menor),pertany el grup de les quatre “misses breus” (BWV 233-236) conegudes com a “Misses de Kyrie i Gloria” pel fet que només les integren aquestes seccions, o també “Misses luteranes” pel fet que aquestes dues parts inicials d’una missa catòlica eren compatibles amb el servei religiós luterà. Després d’un meravellós Kyrie en l’estil que a l’època anomenaven “antic” pel fet d’evocar el llenguatge polifònic del Renaixement, arrenca un dels Glòries més “barrocs” i trepidants imaginables, el qual també es subdivideix en diverses seccions internes per continuar en un viatge per la munió de textures musicals que l’autor dominava a la perfecció.