Pocs noms trobem tan íntimament associats a un instrument com el de Fryderyk Chopin al piano. Obres de joventut, els seus dos concerts encaixarien amb el que s’espera d’un virtuós “nòmada” actual, però amb un repertori basat en la creació pròpia. Tanmateix, en aquest rol estel·lar, la hipersensible personalitat de Chopin mai s’hi va sentir a gust. Per això, aquests concerts impliquen l’abandonament de les dimensions simfòniques pròpies del gènere, en favor d’un repertori cada cop més centrat en obres de petit format i intensíssima càrrega poètica que marcarà la resta de la seva producció.
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.