Monogràfic: “Finals lluminosos”

Amb les ales que he guanyat, alçaré el vol… Aquests paraules de Mahler podrien resumir l’essència d’una sessió dedicada als finals lluminosos que tant sovint trobem en el repertori clàssic, almenys fins al segle XIX. I no ens referim només a la tradició d’acabar una obra amb un allegro o presto trepidants, o als finals feliços habituals en les òperes més antigues… El que volem mostrar és la culminació de tot un viatge emocional i espiritual que es resumeix en la citació llatina per aspera ad astra (“de la duresa a les estrelles”). Ja sigui en tempo ràpid o lent, amb o sense text, o de manera explícita o implícita, moltes obres que mantenen una dialèctica de tensió entre diverses tonalitats, temes o textures musicals, plantegen un peregrinatge envers la plenitud que esclata en les darreres seccions. Com el que més demanem a la vida, allò que ha estat aspre i desolador obre la porta a un cant de redempció i esperança.