Contemporani quasi estricte de Shakespeare (1564-1616), el compositor i llaütista anglès John Dowland encarna per excel·lència la veu de la malenconia. Malenconia eterna que transcendeix el seu temps, fins al punt d’haver estat recuperat amb gran èxit per un emblema del pop actual com és el cantant Sting. Però, també, sàvia malenconia que no exclou el seu contrari. Títols com Flow my tears (Fluïu llàgrimes meves), In darkness let me dwell (Deixeu-me viure en la foscor), o l’autoretrat –potser no exempt d’una certa ironia– Semper Dowland semper dolens (Sempre Dowland, sempre dolorós), són alguns dels exemples més representatius d’aquesta no sempre afligida, però sí sempre exquisida sensibilitat.
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.