Monogràfic: “John Dowland”

Contemporani quasi estricte de Shakespeare (1564-1616), el compositor i llaütista anglès John Dowland encarna per excel·lència la veu de la malenconia. Malenconia eterna que transcendeix el seu temps, fins al punt d’haver estat recuperat amb gran èxit per un emblema del pop actual com és el cantant Sting. Però, també, sàvia malenconia que no exclou el seu contrari. Títols com Flow my tears (Fluïu llàgrimes meves), In darkness let me dwell (Deixeu-me viure en la foscor), o l’autoretrat –potser no exempt d’una certa ironia– Semper Dowland semper dolens (Sempre Dowland, sempre dolorós), són alguns dels exemples més representatius d’aquesta no sempre afligida, però sí sempre exquisida sensibilitat.