Mozart, Cervantes i “El curiós impertinent”

Abordar una obra mozartiana equival a trobar una mina de genialitat i sorpreses inacabables, de vegades sota un aspecte aparentment trivial. Així, entre molts altres detalls inesperats, a la seva òpera Così fan tutte, amb llibret de Lorenzo da Ponte, hi descobrim la referència al relat inserit en El Quixot que porta com a títol “Novela del curioso impertinente”. Si estirem el fil, veiem com ambdues obres recullen relats anteriors, els quals es connecten i ramifiquen de manera molt significativa i, com no, també apareixen en algun mite de l’antiga Grècia. Podem parlar doncs d’un arquetip literari i psicològic comú a totes elles: l’estranya forma d’infidelitat a la parella que té el seu detonant en la posada a prova d’una fidelitat preexistent.