Pagliacci

Amb el rotund “manifest” amb què s’inicia aquesta obra, s’inaugura també una nova tendència fins ara inèdita en el camp operístic. Així és com el Verisme s’obre pas per conduir l’òpera italiana, fins aleshores tan allunyada de les misèries humanes, per la complexa transició estètica del segle XIX al XX. Els tràgics Pallassos de Leoncavallo en seran els primers portaveus amb aquest exemple immillorable de teatre dins del teatre, o més aviat, del drama de la vida més desfavorida posada al centre de la pista d’un circ.