Just a la meitat del segle XIX, Verdi s’arrisca a transfigurar el gènere operístic de tradició italiana, del qual n’era el mestre indiscutible. I ho fa amb un drama extrem i exacerbat basat en l’obra teatral Le roi s’amuse de Victor Hugo, la qual només va estar un dia en cartell al París de 1832 degut a la censura del seu temps. Tot i els canvis que la censura italiana també va imposar-hi, fou finalment en format operístic que va retornar a França, pocs anys després que l’obra original pogués també recuperar els escenaris parisencs. Però cal reconèixer que és la versió verdiana la que avui circula amb més força per tot el món, malgrat la indiscutible qualitat del referent hugolià.
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.