El sol títol de l’obra ja ens posa en una sintonia molt diferent a la seriositat habitual en la música clàssica europea… Evidentment que no tots els compositors de la vella Europa la cultiven en exclusiva, però sovint la tendència a allò tràgic i/o transcendent els ha marcat el camí. Això sí, donant com a resultat obres d’una profunditat i qualitat incomparables! Potser als Estats Units d’Amèrica, fills igualment de la tradició europea, això no és tan evident, i aquesta obra de Don Gillis n’és una bona mostra. Ens servirà també de punt de partida a un breu viatge/resum per la música tonal nord-americana del S. XX, amb una ràpida visió a autors i autores com Charles Ives, George Gershwin, Aaron Copland, Ferde Grofé, Leroy Anderson o Florence Price.
Cursos d’audició musical
Menu
