Les “ensaladas” de Mateu Fletxa

Quan pensem en la paraula Villancet (en castellà Villancico), és fàcil que l’associem al Nadal. I tanmateix, aquesta és tan sols part d’una llarga historia emmarcada en el Renaixement hispànic i portuguès que també arribarà a Llatinoamèrica. D’immensa popularitat i tractat per autors molt diversos, el seu desenvolupament culminarà en un altre gènere de nom un tant pintoresc: l’Ensalada. La denominació és deguda als elements heterogenis que l’integren: religiosos i profans; poètics, còmics, seriosos, irònics… els quals conviuen amb fragments en diverses llengües i totes les textures musicals del seu temps. En resum, una “amanida” d’estils que reconforta l’esperit amb una bona dosi de frescor renaixentista, de la qual els dos Mateus Fletxa (“el vell” i “el jove”, oncle i nebot) en foren mestres indiscutibles.