Simfonia núm. 8

Escrita en relativament poc temps si la comparem amb la llarga gestació de la majoria de les seves obres, el propi autor la va definir com a “petita simfonia”. Això, juntament amb les seves proporcions clàssiques i el sentit de l’humor que la impregna, potser va contribuir a què a mida que avançava el segle XIX i ja entrant en la historiografia sovint grandiloqüent de principis del XX, se la veiés com a creació menor comparada amb la majoria dels seus títols i l’aspiració transcendent que emanaven. Avui, lliures de prejudicis, la podem gaudir com a genial peça de maduresa escrita amb una elevada i impecable consciència artística, independentment de la seva curta gènesi i aparent lleugeresa.