Així parlà Zarathustra

Friedrich Nietzsche (1844-1900), les dates vitals del qual el situen al llindar del Segle XX, subtitula el seu Així parlà Zarathustra com a “un llibre per a tots i per a ningú”. Aquest seguit de reflexions en llenguatge poètic escrites entre 1883 i 1885, a les darreries del Romanticisme, segueixen avui sent igualment enigmàtiques i, en tot cas, no deixen ningú indiferent. També resulta significatiu que el propi Nietzsche afirmi que Zarathustra “es podria considerar tot ell música”. No és d’estranyar doncs que hagi tingut diverses seqüeles musicals, com la del compositor Richard Strauss. Fascinat per l’obra, el 1896 escriu un poema simfònic amb el mateix títol que no només ha esdevingut una de les peces més populars del repertori (especialment pel seu inici), sinó que ha tingut també conseqüències en les altres arts, la més coneguda de les quals és l’ús cinematogràfic que en fa Stanley Kubrick el 1968 a 2001: una odissea de l’espai. Així doncs, el supòsit “per a ningú” del subtítol queda lleugerament posat en dubte, i avui –quan fins i tot el mític any 2001, porta d’entrada al Segle XXI, queda força enrere–, conèixer l’obra d’Strauss implica conèixer també totes aquestes referències sense oblidar la seva altíssima qualitat musical.