Concert per a piano núm. 20

Sovint emparellat amb el seu lluminós company el Núm. 21, en Do Major, que tan popular s’ha fet, el Concert per a piano núm. 20, en re menor, mostra un vessant més dramàtic. Sembla mentida que les dues obres siguin fruit d’una mateixa alenada creativa. I si el temps de composició d’ambdues va ser relativament breu, els esdeveniments lligats a l’estrena del Núm. 20, els podem qualificar directament de “trepidants”, ja que la data de finalització que figura al manuscrit és tot just la del dia anterior! Això implica com a molt un sol assaig, la qual cosa és força arriscada en una obra d’elevada dificultat. En tenim el sorprès testimoni en una llarga carta que Leopold, el pare de Mozart, escriu a la seva filla Nannerl: Quan vam entrar a la sala, el copista encara no havia acabat la feina. El teu germà ni tan sols va tenir temps de tocar el rondò de dalt a baix, ja que havia d’anar supervisant-ne la transcripció de les parts.