La serenitat i bellesa que l’impregnen no exclouen punyents pics de malencolia molt propis de l’autor. Tècnicament impecable a nivell de composició musical (afirmació de fet innecessària davant de qualsevol obra seva), és un dels pocs concerts de maduresa en què ens escriu un primer moviment seguint la més pura “doble exposició” clàssica dins la Forma de Sonata. Igualment, és excepcional perquè no és tan sovint que Mozart ens deixa escrita una cadenza. Malgrat no ser obligatori fer-la servir, ja que és un moment on s’espera la lliure improvisació per part de l’intèrpret, quasi tothom la manté: quin regal saber què faria el propi Mozart davant la “pàgina en blanc” que suposa improvisar una llarga secció al final d’un moviment! Seguint els seu propi i meticulós catàleg, va ser acabat el 2 de març del 1786, tan sols tres setmanes abans del següent, el Concert núm. 24, de caire molt més intens i dramàtic.
Cursos d’audició musical
Menu
