Concert per a piano núm. 4

Escrit als EUA, ja en ple Segle XX i en una època en que Rakhmàninov es dedica més a la interpretació i enregistrament com a gran virtuós del piano que a la composició pròpiament dita, aquest concert, igual que el Primer, mai ha gaudit de l’èxit dels dos centrals, els “hiperfamosos” Segon i Tercer. Tractant-se d’un autor que mai es va allunyar dels cànons estètics del Romanticisme tot i viure fins a l’any 1943, ens crida l’atenció amb un llenguatge agosaradament “americà” propi del segle XX, i fins i tot amb alguna incursió en harmonies de caire jazzístic. Tanmateix, en no arribar a gaudir de l’afecte que el públic sentia pels dos anteriors (i també igual que el Primer), el va sotmetre a una profunda revisió posterior, la qual cosa fa que en tinguem, d’ambdós, dues versions prou diferenciades com perquè gairebé puguem parlar, més que dels “4 concerts”, dels  “6 concerts” per a piano de Rakhmàninov.