Concert per a violí

De manera similar al que va succeir amb el seu popular Concert per a piano núm. 1, el primer violinista a qui Txaikovski va oferir l’obra, la va refusar argumentant que era impossible d’interpretar. I també, de la mateixa manera que va passar amb la peça pianística, aquell mateix solista més tard es va convèncer del seu valor i en va ser un dels principals defensors. Si a això hi sumem la celeritat de la composició i les crítiques no especialment favorables que va suscitar una poc assajada estrena, sembla que tenim els ingredients per a què allò que posseïa tots els números per a ser considerat un desastre violinístic esdevingués una obra fonamental del repertori romàntic.