La bella molinera resumeix sens dubte tot l’esperit del primer Romanticisme a l’hora que, com a metàfora sobre l’amor, transcendeix tots els temps. Una veu (la del propi Schubert?, la del solista que l’interpreta? …potser la de la innocència perduda?) dialogant amb el riu, que respon des del teclat. Un inici i final de trajecte que només un altre cicle, Viatge d’hivern, podia, d’alguna manera, reprendre. Un retorn al bressol de les aigües primigènies.
Cursos d’audició musical
Menu
