Encara que sembli mentida, el que avui és considerat com el més representatiu dels ballets clàssics, va ser rebut amb hostilitat en el seu temps, i la seva partitura qualificada de “massa simfònica i wagneriana”. Estrenat, a més, en una època especialment convulsa de la vida del seu autor, no fou sinó pòstumament que l’obra va començar a interpretar-se de manera íntegra. El que seria el primer dels seus tres ballets, esdevé també una obra cabdal en l’evolució del gènere perquè posa l’èmfasi no només en la part coreogràfica, sinó també la musical. Potser les crítiques foren originades, almenys en part, per la sorpresa que en el seu dia això va suposar. Sigui com sigui, és a partir de El llac dels cignes, que l’excel·lència entre aquests dos elements troba el seu lògic equilibri.
Cursos d’audició musical
Menu
