Monogràfic: “El poema simfònic”

El poema simfònic
El poema simfònic

La música instrumental té un component abstracte que tanmateix no té perquè excloure referents extramusicals. Des de Les quatre estacions de Vivaldi fins a la Simfonia Pastoral de Beethoven, en tindríem nombrosos exemples. Així és com arribem, a mitjans del segle XIX, a la creació del gènere “Poema Simfònic” per part del compositor hongarès Franz Liszt: una peça de música orquestral, generalment en un sol moviment, que il·lustra o evoca el contingut d’un poema, conte, novel·la, pintura, llegenda, paisatge, o qualsevol altre element no musical. Per altra banda, també ens trobem amb la paradoxal situació de simfonies o d’altres peces instrumentals, que, tot i tenir un títol ben suggerent, aquest poc o res té a veure amb el possible contingut descriptiu o programàtic de l’obra. Entre aquests dos extrems, s’obre un ampli ventall de possibilitats, on l’existència d’un contingut pot ser més o menys evident segons quina sigui la voluntat de l’autor de fer-lo explícit.

error: Content is protected !!