Així com entre la història a la llegenda no sempre sabem ben bé on és línia divisòria, el mateix ens passa entre la descripció directa i l’al·legoria quan emprem el llenguatge de la música, molt més abstracte que la imatge o la paraula. Inquietuds primordials del nacionalisme romàntic, aquests elements seran les premisses de Má vlast, el conjunt de poemes simfònics que Smetana dedica a la seva pàtria txeca, el més conegut dels quals és el retrat gairebé cinematogràfic del riu Moldava.

(1824-1884)