Monogràfic “Bach i el piano”

El piano, avui per a nosaltres un instrument pràcticament perfecte, al període barroc no era més que un artefacte feixuc i maldestre que de cap manera podia competir amb altres instruments de tecla com el clavicèmbal i molt menys amb l’orgue. Però tanmateix sí podia fer quelcom tan elemental com tocar fort o fluix, cosa que no podia fer el clavicèmbal. D’aquí en sorgeix el nom de fortepiano o pianoforte. A la dècada dels 1730, Bach coneix el constructor Gottfried Silberman a la cort de Prússia, importat continuador d’un procés que havia nascut amb Bartolomeo Cristofori a Florència a finals del segle anterior, i que culmina a l’època clàssica amb un “triomf” que esdevindrà veritable apoteosi al romanticisme. És per això que no es van fer esperar les adaptacions al piano de la música de Johann Sebastian Bach, en especial les originals per a clavicèmbal. Sense haver de canviar ni una nota, semblava que esperessin el nou instrument… o si més no els pianistes poder interpretar en ell la seva musica.