Monogràfic “de Praga a Júpiter”

Les quatre darreres simfonies, de les quals sembla que ell només va poder escoltar la primera (és a dir, la núm. 38, “Praga”), encarnen, des de la culminació del Classicisme, la consolidació d’un gènere crucial en el posterior Romanticisme. En la darrera, coneguda amb el nom de “Júpiter”, com si fos un comiat conscient al gènere simfònic, hi conviuen els diferents llenguatges que va cultivar al llarg d’una vida tan breu com prodigiosa.