El fet de ser l’autor del grup de quatre obres més populars de tot el repertori, fa que quasi haguem parlar de dos Vivaldis: “el de Les quatre estacions” i el desconegut compositor de tota la resta. En tot cas, indicacions encara avui plenes de misteri com la de fer tocar els violins en “tromba marina“, o de contrastar com a solistes els primers clarinets de la història al costat dels molt més sorollosos oboès, fagots i trompes, ens mostren un Vivaldi original i imprevisible. Propis del vitalisme barroc més eixelebrat, els diversos reculls d’allò que ell anomenava Concerts per a molts instruments (on el terme molts, més que a la quantitat, fa referència a la diversitat), segueixen la mateixa tradició que inspira obres tan conegudes com els Concerts de Brandenburg de J. S. Bach.
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.