Monogràfic: “Quintets per a piano i corda”

Amb un llenguatge apassionat i romàntic propi del seu temps, per fi recuperem l’obra de Louise Farrenc (1804-1875). Amb més repercussió en el seu ja prou difícil temps que en la posteritat, Farrenc no només va aconseguir estrenar i publicar la seva música, la qual va ser elogiada per Schumann i Berlioz, sinó que va ser una de les primeres dones en obtenir la càtedra de piano al Conservatori de París, això sí amb un sou inferior als seus companys que va trigar anys en ésser equiparat. Però no és tant això el que avui ens importa, a no ser que desitgem seguir burxant en la ferida de la injustícia històrica, sinó la qualitat dels seus dos Quintets per a piano i corda, els quals podem posar al costat de referents indiscutibles com el Quintet per a piano i corda de Robert Schumann, o potser encara més el Quintet “la Truita” de Schubert, amb el qual comparteix idèntica plantilla.