Quartet amb piano núm. 3

Brahms va començar a treballar el seu Tercer quartet amb piano el 1855, durant els angoixants mesos de la bogeria i mort de Schumann, confús també pels seus propis sentiments envers Clara. Tanmateix, l’obra no es finalitzaria fins el 1875, un lapse de temps aproximadament similar al que va dedicar a la seva Primera simfonia. Com ell mateix va comentar, el primer moviment de l’obra és una al·lusió al Werther de Goethe i al seu suïcidi per amor, i és per això que de vegades aquest quartet rep el títol (no posat per Brahms) de “Werther”. Significativament, però, Clara va criticar el moviment per la seva “manca d’energia”, sense saber que no era energia ni passió allò que Brahms hi expressava, sinó en tot cas desesperança. La vehemència la va deixar per al Scherzo, i la tendresa per a l’Andante. L’obsessiu Finale culmina en una conclusió certament ombrívola, tan tràgica i irrevocable com el mateix tret de Werther…