Cada cop que sento el Quintet en sol menor de Mozart, m’he d’amagar en el racó més remot de la sala perquè ningú no vegi com m’afecta aquella música… Són paraules de Txaikovski, tal vegada sorprenents pel fet de provenir d’un compositor emblema del període romàntic fent referència al “clàssic” Mozart. Tanmateix, són una prova més del poder emotiu d’una obra introspectiva que transcendeix les èpoques. Si bé a cadascun dels seus oients li suscitarà un efecte diferent, a tots ens fa coincidir en el qualificatiu de “meravella”. Una música, tal vegada somiada, escrita sense la motivació de cap encàrrec, en una època en què sobreviure començava a ser difícil per al seu autor.
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.