Quintet amb piano en Mi bemoll Major

En Schumann, podem associar el fenomen de l’impuls creatiu a la imatge de successius “tsunamis” (el de la música per a piano sol, el del Lied, el de la música de cambra i simfònica…) sovint lligats a esdeveniments vitals de crucial importància. Tanmateix, aquestes onades creatives són també fruit d’un profund estudi i una lúcida reflexió sobre els diferents vehicles d’expressió en els quals ha d’encarnar-se la música per fer-se audible, comprensible i emocionalment impactant. Així, el Quintet per a piano en Mi bemoll Major, és el resultat final de la idea de compondre quartets de corda que des de feia temps l’havia interessat, però havia quedat en diversos esborranys. Un cop tancat el conegut com a “any de Lied” que va envoltar el seu casament amb Clara, fou l’estudi rigorós dels mestres vienesos del quartet (Haydn, Mozart i Beethoven), juntament amb la tremenda elevació emocional que va suposar la nova vida de parella amb la millor pianista del seu temps, allò que finalment va a encendre la guspira que va originar la unió dels dos elements en una obra i plantilla que ja des de la seva estrena ha esdevingut un referent romàntic per excel·lència.