Monogràfic: “Simbolisme i numerologia en la música de J. S. Bach”

Un debat habitual a l’entorn d’un llenguatge tan abstracte com el de la música, és si més enllà del seu aspecte formal, les notes poden tenir un significat extramusical. El fet és que, des d’una descripció tan evident com una flauta imitant el cant d’un ocell fins a la cabalística més sofisticada, se’ns obre un ampli ventall de possibilitats on l’existència d’un contingut extern al propi so pot ser més o menys clar segons quina sigui la voluntat de l’autor de fer-lo explícit. I és justament a mida que ens allunyem de la pura evocació descriptiva per endinsar-nos en el camp de la simbologia, quan el desconeixement dels codis ens pot fer dubtar. En el cas de Johann Sebastian Bach, les dimensions estètica i semiòtica (la pura bellesa del so i els seus possibles significats) arriba a tal extrem que fàcilment ens pot desbordar, sobretot quan entrem en la simbologia numèrica. Ja sigui fascinats per l’ús de fórmules críptiques o extasiats amb una música difícilment superable, sovint els acabem tractant per separat, quan allò a què ens convida és a contemplar-los i gaudir-ne simultàniament.