“Mai podré escriure una simfonia… No sabeu què és sentir al teu darrere els passos d’un gegant!”. Sigui o no directament seva, la tan sovint citada frase atribuïda a Brahms referint-se a Beethoven i a com el bloquejava la sensació d’haver d’arribar al llistó al qual aquest havia deixat el gènere simfònic, expressa de manera molt clara la pressió a què es va sentir sotmès durant els més de 20 anys que va trigar en quedar satisfet amb el que ell considerava una tasca titànica. Entremig, desenes d’esborranys passen a formar part d’altres obres o són definitivament descartats, per arribar finalment a allò que semblava impossible: una simfonia formidable, dins la qual Beethoven ja no és un gegant atemoridor sinó un company de viatge clarament homenatjat entre línies.
Cursos d’audició musical
Menu
