Simfonia núm. 1

De llarga i complicada gènesi, la Primera simfonia de Mahler representa tot un retrat evolutiu d’un jove compositor que ha de compaginar la seva tasca amb la de director d’orquestra, ofici amb el que realment fou conegut en el seu temps. Els altibaixos d’aquest procés també reflecteixen algunes de les inquietuds estètiques del Romanticisme tardà, com són la vinculació de l’obra a un “programa” o d’altres elements extramusicals. Així, entre el 1888 i el 1899, pràcticament a la frontera del Segle XX, l’obra passa per diversos formats i transformacions que la duen del poema simfònic a la simfonia programàtica en cinc moviments i amb un títol que finalment acabaria desapareixent. Tanmateix, tots aquests elements que en configuren la gènesi hi romanen d’una o altra manera presents, i la prova és que, malgrat ésser finalment descartat per l’autor, el nom de “Tità” encara hi ha qui el conserva com a identificador de l’obra.