Simfonia núm. 4

D’expressivitat radiant vehiculada per una mestria compositiva de la més alta volada, la Quarta simfonia de Beethoven marca el camí envers la plena maduresa de l’autor en el gran viatge que culminarà en la Novena. Incomprensiblement menystinguda, igual com també ho són les dues primeres o fins i tot la Vuitena, potser la benintencionada descripció de Schumann, que la comparava a «una esvelta donzella grega entre dos gegants nòrdics» referint-se a la innovadora 3a., “Heroica” i a la sempre impactant 5a., no hi va contribuir gaire… Avui, que potser –només potser— ens comencem a alliberar de tants tòpics com envolten la música clàssica, la podem valorar i gaudir amb total plenitud i justícia.