Escrita entre la primavera i l’estiu del 1888, la penúltima simfonia de Txaikovski comparteix alguns trets amb la següent, coneguda amb el títol de “Patètica”: ambdues estan vinculades a la idea d’un “destí” que s’expressa sense paraules. Tanmateix, diferència de la 6a., la 5a. es resol en un lluminós i vibrant triomf final, i a més –característica d’innegable ressonància beethoveniana–, aquest “destí” queda reflectit en un tema que reapareix en cada moviment. Però més enllà de les connotacions externes, l’obra ens interessa per qualitats estrictament musicals com la manera sempre canviant de tractar el tema recurrent, l’elevat lirisme d’alguns moments contrastat amb la força rítmica d’altres, o la riquesa de la seva instrumentació.
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.