Simfonia núm. 5

Txaikovski, P. I. (1840-1893)
P. I. Txaikovski
(1840-1893)

Escrita entre la primavera i l’estiu del 1888, la penúltima simfonia de Txaikovski comparteix alguns trets amb la següent, coneguda amb el títol de “Patètica”, tot i que amb un rerefons totalment oposat. Ambdues estan vinculades a la idea d’un “destí” que s’expressa sense paraules, només amb els suggeriments i la força d’una música purament instrumental. A diferència de la 6a., però, la 5a. es resol en un lluminós i vibrant triomf final. A més, característica d’innegables connotacions beethovenianes, aquest “destí” queda reflectit en la insistència d’un tema recurrent que reapareix en cada moviment de l’obra. Però més enllà de les connotacions extramusicals, sense defugir-les, l’obra ens interessa per les seves qualitats estrictament musicals: entre d’altres, la manera sempre canviant de tractar el tema recurrent, l’elevat lirisme d’alguns moments contrastat amb la força rítmica d’altres, o la riquesa de la seva instrumentació.

error: Content is protected !!