Simfonia núm. 5

Iniciada poc després d’un greu episodi mèdic, recordant el qual ell mateix va afirmar que “tornar a la vida li semblava gairebé una molèstia”, la Cinquena marca un punt d’inflexió tant en la vida personal com professional i creativa de Gustav Mahler. Perquè hi va tornar, a la vida. I només per això ja ens podem referir al període de composició de l’obra com el de tot un reinici, accentuat pel fet de produir-se en els primers anys del segle XX, quan el ja aleshores prestigiós director d’orquestra assolia una de les places més cobejades del moment: la direcció de l’Òpera de Viena. Sumem-hi la coneixença i gairebé immediat casament amb Alma Schindler, per a qui, sense fer-ho públic, escriu el quart moviment, el famossíssim “Adagietto”. Així doncs, sense les paraules ni explicacions habituals en les seves simfonies anteriors, ens trobem davant d’un autèntic salt vital que ens conduirà del toc de marxa fúnebre típicament romàntic que inicia l’obra, a l’esclat de llum i energia que la culmina.